El gènere evoluciona i els xuclasangs guanyen en atractiu
No hi ha dubte que el cine viu una de les seues etapes més vampíriques. Les noves generacions acudeixen en massa a consumir els episodis de la saga Crepuscle que han tornat a posar en voga a aquests sagnants personatges. La història d’amor entre l’atractiu xuclasang Edward Cullum, interpretat per Robert Pattinson, i Kristen Stewart en el paper de Bella Swan fan furor entre jóvens de tot el planeta.
Es tracta d’una onada de nous vampirs guapos, intel•ligents i molt taquillers -el seu últim capítol, Eclipsi, porta prop de 12 milions d’euros recaptats i 2 milions d’espectadors a Espanya, des que es va estrenar el passat 30 de juny- destinats a seduir a l’espectador de la gran pantalla. Pells nívies i llises que tenen els seus orígens en la història del cine vampíric que no va ser tan generosa amb els seus avantpassats.
En la història del cine de vampirs destaquen títols com Nosferatu (1922) que, lluny de la bellesa física del seu protagonista, ha aconseguit amb els anys consolidar-se com un dels referents del gènere. La història semblant al Dràcula de Bram Stoker encara perviu a pesar de ser un dels no-morts més populars.
No obstant això, el gènere no seria el mateix sense la interpretació de Bela Lugosi en Dràcula (1931). El paper de Comte Dràcula va donar a Lugosi la fama internacional que l'acompanyaria durant la seua carrera professional, encara que també li va costar el seu equilibri psicològic i emocional. Devorat pel personatge, Lugosi va arribar a creure’s el mateix Dràcula, fins al punt de vestir com ell, dormir en taüts i inclús beure sang humana.
A pesar de les moltes versions i interpretacions que s’han fet del comte més famosos del Transsilvània, en l’imaginari col•lectiu persisteix l’actuació de Christopher Lee en el rol de Dràcula (1966). Aquesta va ser la segona producció que la britànica Hammer va dedicar al vampir. I que junt amb La maledicció de Frankenstein van valdre a Lee el títol d’uns dels actors de cine fantàstic més reconeguts del seu temps.
En 1992 una nou fita cinematogràfica marca el cine de terror. Dràcula, de Francis Ford Coppola, interpretat per Gary Oldman en el paper del comte, junt amb Winona Ryder, Anthony Hopkins i Keanu Reeves, torna a posar al rata penada en el més alt de les llistes cinematogràfiques. Una visió més romàntica del personatge va fer que la producció de Coppola seduïra públic i crítica per igual.
Encara que si una producció s’aproxima a la nova generació de belleses vampíriques, aqueixa és Entrevista amb el vampir (1994), que en el seu moment va assentar els fonaments d’atractius xuclasangs gràcies la participació en el film de cares boniques com Tom Cruise, Brad Pitt, Antonio Banderas i Christian Slater. Tot un elenc de guapos àvids per la sang humana.
Salt a la televisió
Però el boom vampíric no es queda en la gran pantalla sinó que traspassa els 16 mil·límetres fins a la pantalla de televisió. La més recent ha sigut No sóc com tu, d’Antena 3, una minisèrie que hi ha seguit el solc de Crepuscle. Anteriorment a ella, la televisió ha comptat amb altres produccions com Buffy caçavampirs, la seua filial Àngel o la nord-americana True Blood.
Begoña Jorqués València, Levante
