L'Upir amb ISSN

Coincidint amb la publicació del número 28 de L'Upir ha estrenat ISSN. 

L'ISSN (International Standard Serial Number) és un codi internacional d'identificació de publicacions en sèrie. A L'Upir li ha estat assignat el codi 2014-2846 per la Biblioteca de Catalunya com a publicació electrònica.

És una excel·lent notícia que confirma l'afiançament d'aquesta publicació que si bé va néixer com un simple butlletí, ara té una dimensió molt més considerable.

Bevia la sang de la seva dona perquè el tornava més fort i viril

Segons publica avui The Times of Índia, Deepa Ahirwar, de 22 anys, va decidir explicar el seu suplici. El seu marit bevia la sang que li treia amb una xeringa perquè- segons ell- el feia més fort i viril. Els fets han passat a l'Índia durant tres anys en què la dona ha patit les pallisses si es negava a satisfer l’estrany desig de la seva parella.

L'home, un agricultor de la província de Madhya Pradesh, es troba desaparegut després que la dona el denunciés.

La jove de 22 anys ha explicat a la policia que el seu marit usava una xeringa i amb ella li treia sang dels seus braços. "Omplia un got i el bevia", va dir Deepa Ahirwar.

La dona es va sotmetre a les exigències del seu marit gairebé cada dia i si es negava rebia cops. El marit no va deixar de treure-li la sang ni tan sols durant els nou mesos que va durar l'embaràs. I així, la víctima va suportar sense explicar-ho a ningú, ni tan sols la seva família.

No obstant això, Deepa Ahirwar s'ha revelat després de donar a llum i començar a sentir nàusees i debilitat després de cada extracció.

L'últim mes, la dona va escapar amb el seu nadó a casa dels seus pares i els hi va explicar el que succeïa. Després de la denúncia el marit de Deepa s’ha escapolit i la policia el cerca sota la denúncia de tortura física i mental.

Pisco: La tomba de la famosa Sarah Hellen és la més visitada pels turistes

Tot i que només és una llegenda que va florir arran d'un programa per cable, la famosa dona vampira Sarah Hellen, és la més visitada al cementiri de Pisco [Perú].

"Cada turista que arriba a Pisco ens demana que el duguem a la tomba de Sarah Hellen que és mundialment coneguda" va assegurar Jaime Vásquez Villanueva, president de l'Associació d'Hotels i restaurants de Pisco.

Diversos turistes viatgen des d'Anglaterra, país d'on prové la dona aficionada [segons la falsa llegenda] a la bruixeria, només per visitar-la unes hores.

Edith Hurtado, Diario El Correo

A la venda Kits contra els vampirs de DrJohnsCreations

Els kits estan muntat dins una caixa de 44 cm de llarg per 30 cm d'ample i 9 cm d'alt, folrada per una tela bastant suau encara que no arriba a ser fi setí o flamant vellut.

Cada kit conté:

• Dues estaques de fusta amb una incrustació de pell en forma de creu a cadascuna.
• Un mall de fusta també amb la seva respectiva creu de pell
• Una còpia de la Santa Bíblia
• Un Rosari
• Una ampolla de vidre amb tap de rosca de metall plena d'aigua beneïda
• Una ampolla de vidre amb pols d'all segellada amb suro
• Una ampolla de vidre amb llavors de mostassa segellada amb suro
• Una ampolla que conté ungüent beneït segellada amb suro
• Una ampolla segellada amb suro i cera que conté una poció secreta

 

Tots els elements es mantenen en el seu lloc gràcies a diverses corretges de pell, dissenyades per a cada un dels objectes. Una altra cosa interessant d'aquests kits és que les ampolles són suposadament antigues i cadascuna de les seves etiquetes han estat escrites a mà.

El preu és de 320 $ (uns 225 €) més despeses de lliurament que en el cas de ser als Països Catalans són d’uns 60 €.

Encara que resulta car, en aquests cas no ens volen enganyar i fer-nos creure una pretesa antiguitat que el kit que mai tenen. Per a comandes aquest enllaç al lloc web.

Dones vampires en el Festival París 2011 de cinema

Els amants del subgènere a la ciutat francesa hauran fruit el passat cap de setmana amb uns quants films que permeten comprendre l'impacte de les dones vampir en el setè art.

En homenatge a Jean Rollin, mort el desembre passat s'han exhibit Lévres de sang (Llavis de sang, 1975), La fiancée de Drácula (La promesa de Dràcula 2002) i Fascination (Fascinació,1978).

També es projecta The living Corpse (El cadàver vivent, Khwaaja Srfraz, 1967), Le lévres rouges (els llavis vermells, Harry Kumel, 1971), The hunguer (L'ànsia Tony Scott, 1983), amb Catherine Deneuve, David Bowie i Susan Sarandon. 

Finalment les més recents Trouble every day (Cada dia problemes [Amor caníbal], Claire Denis, 2001) i per descomptat, la vampira més desitjada del món a l'actualitat, Megan Fox amb el seu Jennifer 's body (El cos de la Jennifer, Karyn Kusama, 2009).

Dos joves es declaren culpables d'un atac "vampir" a Nova Zelanda

Dos joves neozelandesos es van declarar culpables davant la justícia de participar en un atac de "vampirs" perpetrat contra un altre adolescent fa més d'un any a la ciutat de Wellington, han informat avui mitjans locals.

Xènia Gregoriana Borichevsky i James Eric Orr, tots dos de 19 anys, van reconèixer davant un tribunal de Wellington haver ferit amb intenció la víctima, un jove de 18 anys a qui van mossegar i van beure la sang el 20 de febrer de 2010.

Unes hores abans de l'atac, la víctima va estar bevent i jugant a agredir-se físicament, i fins i tot es va fer perforacions o pírcing en diferents parts del cos, al pis d'Orr.

Poc després, el grup va decidir comprar més alcohol i en retornar, la víctima va ser mossegada diverses vegades en el pit, braços i tors i va haver de ser atesa a l'hospital per la infecció d'una de les ferides.

El jutge Bruce Davidson va dir que al començament les accions en el pis de Orr van ser consentides, a diferència del que va passar durant l'atac quan la víctima va ser sorpresa i forçada mentre estava "borratxa i vulnerable".

Les sentències contra els dos agressors seran anunciades a partir del mes que ve, encara que ja es contempla, entre altres, el pagament de cada un d'uns 400 dòlars de indemnització i diverses hores de treballs comunitaris amb llibertat plena o restringida.

En l'atac vampir també va participar un altre jove, James Phillip Brooks, que ja es va declarar culpable l'any passat i va ser sentenciat a tres mesos de llibertat restringida, 150 hores de treball social, el pagament de 400 dòlars d'indemnització i deu mesos de llibertat sota supervisió.

Dràcula: les primeres mossegades del vampir

 El dia de Sant Valentí de fa 80 anys es va estrenar als EUA el film amb Bela Lugosi

Amb el record recent del crac borsari del 1929, el cinema Roxy de Nova York estrenava Dràcula el 14 de febrer de 1931, utilitzant aquesta frase publicitària: "La història d'amor més estranya de totes". En temps de crisi econòmica i por davant el futur, els films de terror arrasaven en els cinemes nord-americans, proporcionant grans ingressos a la productora Universal, que el novembre d'aquell mateix any també estrenava El doctor Frankenstein, amb Boris Karloff.

En els primers temps del sonor, quan encara no estava instaurat la subtitulació i el doblatge, Hollywood realitzava versions en diversos idiomes, especialment l’espanyol, canviant només els actors. El Dràcula que aquí es va estrenar el 1931 era la versió parlada en castellà, on el cordovès Carles Villarías rellevava a Béla Lugosi i la mexicana Lupita Tovar substituïa Helen Chandler. Aquesta versió calcava pla per pla la original i el seu director George Melford es limitava a supervisar els actors. La versió original dirigida per Tod Browning i amb Béla Lugosi es va projectar per primera vegada a Espanya el 1965, dins del Festival de Sant Sebastià.

Dràcula era un projecte anhelat per Tod Browning, que l'any següent va signar La parada dels monstres. Volia adaptar la novel•la publicada el 1897 per l'irlandès Bram Stoker com a vehicle per Lon Chaney, el seu actor fetitxe, però el projecte es retardava davant la reticència del productor Carl Laemle, molest per la insinuada bisexualitat del vampir. "Dràcula hauria atacar només a dones i no a homes", deia. Un altre problema: Florence, vídua de Bram Stoker, que havia mort de sífilis el 1912, mantenia un plet per plagi a causa de Nosferatu, el vampir, la gran pel•lícula filmada el 1922 per F. W. Murnau.

Florence només havia autoritzat el muntatge teatral de Dràcula, tot un èxit per al seu protagonista, l'actor d'origen hongarès Béla Ferenc Blasko, de nom artístic Béla Lugosi. La mort Lon Chaney va fer de Lugosi la millor opció per a la pel•lícula. També es va revelar com un hàbil negociador amb la vídua de Stoker, però no de si mateix. Mentre que el galant David Manners, en el personatge de John Harker, s'embutxacava 2.000 dòlars a la setmana, Lugosi només va cobrar 3.500 dòlars per sis setmanes de rodatge. La seva obsessió per ser Dràcula va motivar que no negociés millor el salari.

El de Dràcula és un dels personatges més filmats. Lugosi ho va repetir fins i tot en paròdies com Abbott i Costello contra els fantasmes (1948), amb la parella còmica Bud Abbott-Lou Costello, una còpia de Stan LaurelyOliver Hardy. Amb cinc matrimonis, carregat de deutes i addicte a la morfina, Lugosi va morir el 1956, deixant escrit que el seu cadàver lluís la capa del comte Dràcula.

Martin Landau guanyava el 1995 l'Oscar com a actor de repartiment per encarnar la seva figura en Ed Wood. Pel•lícula en què Tim Burton recreava la trobada entre el director Ed Wood (Johnny Depp), especialitzat en pel•lícules de baixíssim pressupost, amb Béla Lugosi, a qui va facilitar els seus últims treballs. Per exemple, el títol que tanca la seva filmografia, Jo vaig canviar el meu sexe.

A part del valorat cicle britànic amb Christopher Lee com Dràcula, el personatge ha tingut molts intèrprets. Gary Oldman actuava el 1992 a Dràcula, de Bram Stoker, sota la direcció de Coppola. En aquest 2011, Jaume Collet-Serra, director de la òrfena i a punt d'estrenar Unknown, amb Liam Nelson i Diane Kruger, prepara una nova versió de Dràcula per a la Warner. Es titularà Harker, i en el seu finançament col•labora la productora de Leonardo DiCaprio. "Hi ha una saturació de vampirs i volem tornar a les arrels, basant-nos en el llibre de Stoker, però amb un toc més modern", ha dit el cineasta barceloní.

Lluis Bonet Mojica, La Vanguardia, 13 de febrer de 2011

Entrevista a Rodrigo Medellín, biòleg i ambaixador de l'ONU per a l'any del ratpenat

- Amb 11 anys ja era famós pels seus coneixements sobre mamífers.

-Des que tinc memòria estic amb animals, tota la meva vida ha estat sortir a buscar-los i aprendre d'ells. Tot va començar amb l'Enciclopèdia Salvat de la Fauna de Félix Rodríguez de la Fuente, en fascicles setmanals, l'únic que trobava en espanyol per saber més, als 11 anys vaig veure aquell programa de "El Gran Premi dels 64.000 pesos", que eren molts calers, i li vaig dir a la meva mare que volia anar a respondre sobre mamífers. Sortia cada dissabte per la tele, i un dia em pregunten: «I com saps tant?», I dic: «Per l'Enciclopèdia Salvat». Els de l'editorial es van tornar bojos i l'hi van dir a Rodríguez de la Fuente, que va prometre a la meva mare que als 18 anys em portaria amb ell a Àfrica. Fins llavors li vaig escriure desenes de cartes que mai va contestar. En complir els 18, ell estava a Alaska, i després havia de venir a Mèxic, però es va matar a l'avioneta.

-El seu coneixement no s'estén. Dels ratpenats errem fins al nom: ni ratolins ni cecs.

-I mal aplicat: l'original «muris cecus alatus» deriva ratpenat. Així que només és cert el de alat.

-Mamífer incomprès però indispensable.

-Per a la nostra vida diària té una importància cabdal. Qualsevol peça de cotó està lligada a ell, perquè s'alimenta d'una de les plagues més importants que afecten aquest cultiu i a d’altres, com blat de moro, fesol o cafè. Cada milió de ratpenats destrueix unes deu tones d'insectes cada nit. I hem demostrat que el seu valor com a controlador de plagues és de 700.000 dòlars cada cent km2 de cultiu, i no inclou la prevenció de danys mediambientals i en la salut pels insecticides.

-També és pol•linitzador i dispersador de llavors.

-Molts ecosistemes li deuen la seva estructura i fisonomia: des dels cactus columnars del desert de Sonora a l'atzavara tequiler, que a Espanya fan servir per restaurar talussos als costats de les carreteres, i de les seves altres virtuts què vaig a dir com mexicà. Quin nen espanyol no ha volat un avionet de fusta de bassa? ... Doncs també la pol•linitzant ells.

- Obren algun horitzó a la medicina?

-El 1984 vam trobar que un enzim de la saliva de la ratpenat vampir, del que tothom es vol desfer, liqua els coàguls sanguinis. El medicament està a punt de sortir a la venda.

-Un altre error: creure que tots són iguals.

-Se’n coneixen 1.230 espècies, i el nombre creix. Des de l'ecologia i la morfologia, són el grup més gran entre els mamífers. Tenen històries naturals tan diferents que n'hi ha que s'alimenten de sang, altres de peixos, o de pol•len, o de fruites ... I n'hi ha especialitzats en menjar insectes a diferents altures.

-En la fageda de la Garrotxa viu el més gran d'Europa.

-El Nyctalus noctula. Es va descobrir fa vuit anys, i també s'alimenta de ocellets.

-I si és tan Munífic, per què l'aguaitem?

-A la Xina representa la bona salut, sort, fortuna, vida i felicitat, i està en l'escut de València perquè els àrabs promovien les seves colònies contra els mosquits, i ho llueix fins el seu equip de futbol a la samarreta. La història de la conquesta espanyola a Mèxic recull que mossegaven als cavalls, i al XIX, Bram Stoker, que havia llegit al conqueridor Bernal Díaz del Castillo, vincula Dràcula amb el ratpenat, i d’aquí vénen el desastre i l'amenaça.

-Els monjos de Yuste, obligats a viure amb ratpenats, deien que per espècie en extinció, ells.

-Amb increïble paciència els meus pares van aguantar molt de temps que tingués ratpenats vius, fins i tot vampirs en el bany de la meva habitació. A la nit els treia sang, i no sap com queien a sobre, que saltava la sang per les parets. Són un espectacle, però no li desitjo ni al meu pitjor enemic una colònia a casa seva, per l'olor, la brutícia ...

-Doncs que tingui un feliç any de la ratapenada

-Gràcies. És un gran èxit del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient.

Virginia Rodenas, ABC

"El Vampir i el sexe" o la pel·licula oculta del Sant

En les seves pel•lícules El Sant (El Santo), l’Emmascarat de Plata, un dels lluitadors més populars en la història de Mèxic, va derrotar sense problemes a vampirs, dones extraterrestres, l'home llop i  a desenes de mafiosos internacionals.

Però ara el personatge s'enfronta una lluita de la qual potser no surti ben lliurat

I és que un film protagonitzat per El Santo el 1968 i on apareixen dones amb els pits descoberts, pretén exhibir-se per primera vegada a Mèxic.

La pel•lícula va estar guardada durant quatre dècades perquè el lluitador, que sempre va fer films de tipus familiar, no va permetre que es difongués.

El fill del Sant, hereu del lluitador i propietari dels drets del personatge, li diu a BBC World que es va oposar per no danyar la imatge del seu pare.

"Sento el deure moral de respectar la voluntat del meu pare, si ell en el seu moment no va voler que aquesta pel•lícula s'exhibís he de respectar la seva decisió", explica. 

"Ens faria riure"

El Sant va morir el 1984, però la seva imatge de campió de la justícia i lluitador net i honest preval fins ara.

El 1968 Rodolfo Guzmán, el seu nom real, es va associar amb Cinematográfica Calderón per produir set pel•lícules.

Una d'elles, El Tresor de Dràcula, és l'eix de l'actual polèmica. La història narra com el lluitador derrota el mític personatge i el seu seguici de belles vampiresses, les quals apareixen en el film amb vestits de bany i d’altra roba provocativa.

El propietari de la productora, Guillermo Calderón, li va proposar al seu soci fer una versió "per a adults" d'aquesta pel•lícula on les companyes del vampir apareguessin en topless, però el Sant es va oposar.

I no és que s'espantés o tingués prejudicis morals, explica el seu fill, sinó que a l'Emmascarat de Plata se'l considerava un exemple per als nens mexicans.

"Ara mateix el 2011 potser ens donaria riure veure els pits de les dones, apareixen en els quioscos de diaris. Però el 1968 eren escenes fortes per a aquest temps", explica el fill del Sant. 

"Només curiositat"

D'amagat del lluitador el productor Calderón va decidir filmar uns minuts amb les vampiresses mig nues, que es van incorporar al film original. El lluitador no apareix en les preses.

Mèxic. La nova versió es va anomenar El Vampir i el sexe, i segons una versió no confirmada es va exhibir en alguns cinemes de Centreamèrica, Europa i el Carib.

Però a Mèxic va romandre sense estrenar, com a part d'un acord personal entre Calderón i el lluitador.

Durant 40 anys la versió que hi havia una pel•lícula per a adults del Sant va córrer entre intel•lectuals, cineastes i periodistes especialitzats en espectacles.

Alguns fins i tot van afirmar que mai va ser filmada, perquè ningú a Mèxic l'havia vist.

Fa dos anys una néta de Calderón, Viviana García, va trobar tres còpies deteriorades i amb empremtes d'haver-se exhibit diverses vegades.

Els rotllos van ser restaurats a la Filmoteca de la UNAM i pels organitzadors del Festival de Cinema de Guadalajara, on pretenia exhibir-se.

Iván Trujillo, director del Festival, rebutja que la nova versió danyi la imatge del Sant."Jo discrepo. Això no és més que la curiositat de veure una nova versió com passa en altres pel lícules", diu a la BBC World. 

Segueix el mite

L'empresa cinematogràfica insisteix que el Vampir i el sexe és una versió alternativa a la filmada el 1968 pel Sant, amb un guió molt semblant a l'original.

La pel•lícula és "un document històric" que va ser preparat per exhibir-se"sense ànim de lucre", assenyala la productora en un comunicat.

Mentrestant, encara hi ha possibilitats que la pel•lícula sigui exhibida. El fill del Sant i els directius de Cinematogràfica Calderón pretenen reunir-se per aclarir el tema.

També, de passada, el fill del Sant aprofitarà per veure el film, cosa que fins ara només unes quantes persones han aconseguit fer. Les vampiresses que van lluitar contra el Sant, i els seus pits al descobert, segueixen en el misteri.

Ramon Oller reescriu 'Dràcula'per al Ballet de Teatres

El Ballet de Teatres de la Generalitat valenciana ultima els assajos del nou muntatge coreogràfic de Ramon Oller, Dràcula. El que va començar com una reescriptura del muntatge  Sangrepura (Sangpura), de Ramon Oller, va evolucionar en una proposta coreografia totalment nova i més espectacular: Sangrepura 2.0 (Sangpura 2.0) un muntatge del Ballet de Teatres que es va estrenar el 6 d'agost al Teatre Romà de Sagunt dins del Festival d'Estiu de Teatres-Sagunt a Escena, i ara, tancant aquesta trilogia, arriba Dràcula, que s'estrenarà el 13 de maig al Teatre Principal dins de la Temporada Internacional Dansa València.

'Aquí hi ha ecos estilístics de la peça original, i de la seva continuació. 'Dràcula' completa aquesta singular trilogia ', afirma Inmaculada Gil Lázaro, directora general de Teatres de la Generalitat. 'L'argument podria resumir així: Dràcula serà el seductor seduït i atrapat per la força de la Comtessa sagnant Bathory' apunta Ramon Oller. Malgrat els ecos foscos, el coreògraf, parla d'una peça que 'és cant, i coreografia, vital. Perquè Dràcula, com l'amor, és vida eterna '.

Aquest nou treball de Ramon Oller té entre les seves característiques l'haver aconseguit crear 'una complicitat total entre la companyia i el coreògraf, un diàleg creatiu i valenta que es veurà activat en el muntatge', assenyala Gil Lázaro.

Ramon Oller ha coreografiat per al Ballet de Teatres: Congelat en el temps (2003), L'amor Brujo (2008), El meu Príncep (2009), el seu primer muntatge dirigit a públic familiar, ha remuntat Carmen (2009), Sangpura 2.0 (2010) i ara estrena Dràcula '(2011). Oller ha coreografiat més de 41 obres, col.laborant amb la Companyia Nacional [espanyola] de Dansa, el Ballet Nacional d'Espanya, el ballet de Cristina Hoyos, el Ballet Hispànic de Nova York i el Ballet de l'Òpera Essen. El coreògraf ha estat distingit amb el Premi Nacional  [espanyol] de Dansa que atorga el Ministeri espanyol de Cultura i el Premi Nacional de Catalunya en dues ocasions i Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el 2003 i el 2004.

Font: Teatres de la Generalitat valenciana